Ara que commença l'UCE !

Una darrera crònica...

EXPLOTACIÓ LABORAL

Els que veniu a Prada de vacances, no us en envisareu, però l'UCE és l'escenari d'una explotació laboral a mitjana escala. Deixem de banda el cas dels joves de Catalunya Nord que vénen a assegurar els serveis ucencs (bar, diari, secretariat, esplai...) per un salari per sota del SMIC. No, d'aquests, no en parlem, ja que, de fet, només pateixen per aguantar-vos a tots!
Però els que sí que són víctimes d'explotació laboral són els becaris immigrats, que per la majoria provénen d'Europa de l'Est (Algueresos i Txeques!). Treballen a mig temps, però ja els podeu queixar! Els trapareu, per exemple, a sota el tendal de l'entrada, rostint-se a l'espera d'uns eventuals nous "clients". També en veureu passar, traginant material d'un lloc a un altre, o encartellant les informacions sobre les classes i activitats de l'UCE, a sota el tendal principal. Tot plegat, dirigides per un excepcional Joan Albert, àlies Superman!
I què?, em direu! Doncs l'estafa és que aquests treballadors no cobren res, a part del llit i els àpats, i del dret a assistir a les classes, quan no treballen (però això, alguns diuen que no és cap privilegi!).
Bé, no ens allargarem més... Un altre any, vos explicarem com la mainada està requisicionada, i allotjada en habitacions clandestines del liceu Renouvier... Nosaltres, ens plantegem muntar un Sindicat dels Treballadors Oprimits de Prada (STOP), però si us plau, no ho escampeu! Els amos se podrien revenjar...

Boules Quies

Falten 4 dies per la UCE, vet aquí lo que vos cal pas descuidar de posar dins la bossa!

Boules Quies, per anar a la UCE? Sí, sí, us assegurem que fan molt i molt de servei. Si seu d’aquells alumnes seriosos que aneu cada dia a seguir un curs a les 9 del matí, i que no feu part dels que a la nit, després de la sessió de cinema, us agrada venir a fer gresca al bar, doncs les boletes aquestes que es posen a les orelles, fan servei, us permetran dormir de manera prou digne. Ara però hi ha una cosa que ni les boletes aquestes poden tapar, les alarmes! Hi ha gent, molt simpàtica, que per cert no aguanta gent l’alcohol, i en particular el moscat, que a l’hora de dormir (és a dir cap a les 4 del matí) se dediquen a fer saltar les alarmes del Liceu Renouvier. No és una broma. I no ha passat un sol cop, comença a ser habitual i tot, que un cop cada UCE, una alarma salti. Evidentment, els bombers ja ens coneixen, i ja no venen. No us volem espantar, només avisar! I sobretot, no patiu que els agasallencs ja sabem com aturar les alarmes! Sapigueu que ens coneixem tots els racons i secrets del Liceu!

Falten cinc dies!!!

Cantina

Si una cosa no s’oblida de la UCE és el menjar. De fet, és un d’aquells mites que es van instal·lant i del qual ja és impossible desfer-se: diuen que el menjar de la UCE, no és bo. Nosaltres diríem més aviat, que hi ha molts maniàtics i gent amb el paladar massa fi. Si bé és veritat que el menjar de cantina, mai és a l’alçada del de casa, també és veritat que durant molts anys el cuiner en cap ha fet un munt d’esforços per a oferir un servei de qualitat. Hem pogut tastar algun ànec a la taronja i altres plats que no estaven gens malament!

Ara bé, és veritat que pels que venen del Sud, a cops, els sorprèn trobar un “friand” de formatge en entrant o que hi hagi mantega més cops de la que estant acostumats…Però així van les coses, i a nosaltres, per molt que preferim menjar a casa, no estem tant descontents de retrobar la època del col·legi...

Ah, i de la beguda, que dir de l’aigua dels peus del Canigó…? I bé que dona cagarrines als vilarets que no són acostumats a en beure! Doncs ja ho sabeu, si veniu amb l’estomac fi, haureu de comprar, aigua d’ampolla!

Balls...

Crònica per a no-balladors!

A la UCE hi ha un moment bastant gustós per tots aquests que, com jo, són incapaços de moure cames, cós i braços de manera elegant, i que acostumen limitar-se a la fluïdesa d’un elefant: en un mot, pels que no saben ballar. Aquest moment, que acostuma obrir o tancar la UCE, o els dos, és el concert de Crescendo! El grup nord-català ofereix dos tipus de balls. Els més divertits són els balls de grup, pels quals cal seguir una coregrafia que fins i tot els que porten 20 anys d’UCE poden descuidar: ballar en rodona, puntejar a esquerra o a dreta, saltar, girar, picar de mans... Com sempre, els que en saben diuen que és molt senzill! L’altre tipus de ball és el de parella, que per definició es balla a dos. Em fa l’efecte que el pas sempre és el mateix, però no us ho podria assegurar. Molts sem els qui fem veure que hem de marxar urgentment per anar a pixar, beure un burret, o fer qualsevol cosa imprescindible quan comencen a tocar un d’aquests balls per a professionals! Però no us ho penseu: ningú, absolutament ningú no es pot escapar! Un consell, per acabar: si heu de concedir un ball, un sol, trieu el de la boteta...!

La Trinca

Continuem amb les cròniques pre-uceàniques...!

Us agrada el mític grup La Trinca? No us agrada? Doncs no veniu a les festes del bar! No sabem massa perquè la veritat, però és el grup estrella dels nits pradenques. Podem dir que aquest grup que va treure el seu primer disc "Quin nas!" l'any 69, té cançons molt divertides, fàcils de cantar i que posen un bon ambient. Si La Trinca va ser un dels fenòmens musicals i escenogràfics més populars de la dècada dels 70 i principis dels vuitanta, a inicis del segle XXI, podreu veure els uceànics (com diria l'Anna) cantant les mateixes cançons i ballant les mateixes coreografies! Tot mantenint la crítica social i política sempre des de l'humor i la paròdia. Això si, la cançó estrella és l'adaptació de la popular Lili the pink, si veniu, us heu de saber la lletra de memòria! I això no és tot, en aquestes festes ballaruques del bar sota el tendal, també podreu assistir a strip-teases o balls improvisats més vestits d'alguns dels alumnes més habituals d'aquesta UCE by night! Apa, a trincar i riure!

Falten quinze dies....!

D'aquí quinze dies, agasallencs i gent d'arreu del país tornaran a viure, o viuran per primer cop l'experiència de la Universitat Catalana d'Estiu. Alguns encara no saben a on van, bé de fet, sí que ho saben, a Prada al Conflent, però no saben el que els espera i el que van a viure...
El primer dia serà la descoberta dels llocs, i del paisatge, viuran deu dies dintre del recinte del Liceu Renouvier just a baix del massis del Canigó! Secretaria, Cantina, Bar, Infermeria, Fòrum obert, la plaça de Prada, el Casa Nostra, el Lido, i la Carpa de nit del liceu! Tantes coses en un dia, passareu una bona nit a la fresca, l'endemà no ho tindreu pas massa complicat per aixecar-vos per a anar a la classe de les 9h, també tindreu temps de disfrutar de l'esmorzar de la cantina. Però no us penseu que aguantareu els deu dies! Només els estudiosos ho aconsegueixen, però dormir amb el xivarri no cal pas creure que sigui evident, lo millor és doncs de baixar per aprofitar de l'ambient nocturn del liceu!