20 de gen. 2009

Ens han enviat....

En el número de desembre, publicàvem un petit breu per resumir el vespre d'entrega dels premis Trinxeria i Segarra.
De cara a aquesta publicació hem tingut una reacció de Joan Miquel Tourron, aquí la publicarem ja que no quedava més espai lliure al número de gener. Només precisar que l'Agasalla no organitza aquest acte sinó que alguns hi participem com a públic. També precisar que el Premi no es va atorgar a la persona Jaume Roure sinó a la campanya "Perpinyà Capital de la Cultura Catalana 2008" i doncs als seus responsables.

Setze jutges ……..
Cada any un grup de patriotes es reuneix als entorns del 7 de novembre i durant un sopar donen dos premis, un al millor català "Trinxeria" i un al pitjor traïdor d'aquesta petita part septentrional de la nostra nació…. és a dir al que ha fet l'acte més innoble de traïdoria en contra de la nostra cultura o de la nostra existència com a poble. I dic ben bé traïdor perquè porta el nom de "Francesc de Sagarra". Com que de tota la vida he estat simpatitzant llibertari i que crec que com ho diu, a Vinçà, la saviesa popular, " De jutges , el millor penjat", no hi he participat mai. El que explicaré ho tinc per retruc.
Fins fa poc, els nords catalans no teniem memòria històrica, però hi ha una cosa que sabiem : en Segarra era el més gran traïdor, perjur, mentider, assassí de patriotes catalans, etc … un nord-català designava amb aquest nom la persona més infecta del vilatge. Ser de "la pell d'en Sagarra" era l'insult més fort que se podia fer, i se'l reservava veritablement als pitjors elements de la nostra comunitat. Enguany el Premi Segarra se l'ha donat a Jaume Roure per la seua responsabilitat en l'any "Perpinyà capital de cultura catalana 2008". De fet s'ha donat a "Perpinyà capital cultural" però és en Roure que l'ha rebut. La gent d'aquest jurat han jutjat que aquesta manifestació cultural catalana no havia estat a l'altura de llurs esperances. No entraré en aquest jutjament de valor tothom té dret de pensar el que vol. Però d'això en van deduir que era la prova d'una abjecta traïdoria i van donar al regidor de Perpinyà el premi més infamant de tota la història de Catalunya-Nord.
Si en Roure no fos un català militant, aquest premi voldria dir que s'ha descobert un anti-català més com França nos en fabrica cada dia. Mes en Roure és fill de Pau Roure únic i real creador del moviment català reivindicatiu de Catalunya-Nord i ell mateix ha dedicat gran part de la seua vida al combat per a la nostra cultura i per als Països Catalans. Vol dir que se'l designa directament com un veritable traïdor que ha renegat el seu propi pare i els seus ideals.
El jurat no ha respectat els estatuts del premi. Mancar, fallar, enguanyar-se o no treballar prou bé no són actes de traïdoria. I si ho vaig tot entendre bé és el que se critica a en Roure en el dossier de capitalitat cultural, no haver treballat prou bé. No puc pas dir que jo hagi reeixit tot el que havia previst per salvar la meua llengua, i veritablament hi ha un món entre les meues il.lusions i ambicions, de quan vaig adherir al 1976 a l'ECT i els meus resultats d'avui. Crec, però, que si els meus jutges me poden pas tractar de tros de cony o d'estúpid, el que assumeixi totalment no he tingut pas mai la pretensió de passar per culte, no me podran tractar de "traïdor". En tot cas ho pensava fins aquest 7 de novembre. Què voldrà dir demà ser un "Sagarra" després d'en Roure? m'ho podreu donar an a jo per aquesta mateixa carta per exemple o perquè venc llibres en francès i que la llibreria catalana no ho és pas realment i totalment de catalana, que s'hi parla sovint francès, mes no me tocarà pas com hauria pogut ho fer si l'hagués tingut abans d'en Roure. I després d'en Roure quan ho donareu a un verdader anticatalà visceral quin mal li farà de saber que arriba just després d'en Jaume Roure conegut a tot Perpinyà com "un catalanista de tota la vida" ?
Jaume Roure fa el que pot, amb uns resultats electorals microscòpics. Ės un miracle obtenir els resultats que ha obtingut amb tant poca representació electoral. Crec que cada vegada que ens presentem a eleccions baixem! Cal dir que la part "conscient" del nostre poble ha sempre preferit "fer cultura" i barallar-se com veritables gossos les migrades engrunes de subvencions atorgades pels "francesos-bons" que de engatjar-se políticament. Darrera d'aquest premi no m'estranyaria que hi hagués encara un problema de subvencions, hi sem enfangat fins el coll. És una cosa que m'ha estranyat sempre: comences a crear un moviment per salvar el que se pot encara salvar de catalanitat i al final et capaç de renegar-te per tenir una subvenció per fer viure aquest mateix moviment. No és pas un peix que se mossega la cua, és un peix que fuig espantat per la seua pròpia cua. En aquest cas en Jaume Roure ha tingut molt més coratge que molts de nosaltres, ell no ha pas mai abandonat …
Donar aquest premi a en Jaume Roure ha estat totalment injust i de tal manera que el grup de gent que en delegació oficial va anar a li donar en mans propies, ni ha gosat dir-li directamant a la cara perquè venien. Han tergiversat i girat tant que en Roure va aprendre la seua infàmia una setmana desprès perquè li vaig comentar. No en sabia absolutament res.
El vostre primer reflex llegint aquesta carta serà de dir que ve d'un petit comerciant de dreta i llepa cul, sàpigueu per això que l'hauria escrita i l'escriuré exactament igual per cada membre del vostre jurat si un dia un d'ells és tractat de traïdor. I ho faré pas per solidaritat, amistat, agraïment al treball fet, mes perqué l'insult de traïdor és indigne i cap de vosaltres no s'ho mereix, malgrat tots els errors que heu fet i que podeu encara fer. Caldrà que un dia l'esquerra extrema n’acabi una vegada per sempre amb el seu gust immoderat pels processos de Moscou. "Un pur troba sempre més pur que el depura". Ara que en Roure ha pelat, el que llegeix aquestes ratlles ha de saber que el seu torn pot arribar qualsevol dia per qualsevol tonteria.
Quan veig tots els anticatalans, jo en dic racistes anti-catalans, que cada dia tenen més llocs de responsabilitat a casa dels vostres amics, em fa mal que només trapessiu un Roure per crucificar.
I si m'ho permet, la gent de l'Agasalla, acabaré amb un petit text en francès que he recopiat d'un llibre escrit per un afromericà (són de moda aqueixos dies). Quan parla de "l'obscura nació" parla dels afroamericans. Es que "obscura nació" ens defineix perfectament millor encara que el burro que vos heu triat.
"C'est à cela que sont réduits les membres de l'obscure nation: incapables d'influencer le cours du moindre événement dans l'Amérique blanche, nous gaspillons notre temps et notre énergie intellectuelle à nous calomnier les uns les autres, comme si nous servions la cause du progrès racial en maltraitant les autres noirs "
Stephen Carter Echec et mat.
Joan Miquel TOURON

Cap comentari:

Les activitats del Casal

Permanències del Casal: El dilluns i el dimarts de 17h30 a 20h, el dimecres de 16h a 18h30, el dijous i el divendres de 17h30 a 19h30