Balls...

Crònica per a no-balladors!

A la UCE hi ha un moment bastant gustós per tots aquests que, com jo, són incapaços de moure cames, cós i braços de manera elegant, i que acostumen limitar-se a la fluïdesa d’un elefant: en un mot, pels que no saben ballar. Aquest moment, que acostuma obrir o tancar la UCE, o els dos, és el concert de Crescendo! El grup nord-català ofereix dos tipus de balls. Els més divertits són els balls de grup, pels quals cal seguir una coregrafia que fins i tot els que porten 20 anys d’UCE poden descuidar: ballar en rodona, puntejar a esquerra o a dreta, saltar, girar, picar de mans... Com sempre, els que en saben diuen que és molt senzill! L’altre tipus de ball és el de parella, que per definició es balla a dos. Em fa l’efecte que el pas sempre és el mateix, però no us ho podria assegurar. Molts sem els qui fem veure que hem de marxar urgentment per anar a pixar, beure un burret, o fer qualsevol cosa imprescindible quan comencen a tocar un d’aquests balls per a professionals! Però no us ho penseu: ningú, absolutament ningú no es pot escapar! Un consell, per acabar: si heu de concedir un ball, un sol, trieu el de la boteta...!