 |
| De Correllengua 2008 |
(manifest llegit al Castellet dissabte 8 de novembre de 2008)
Bona nit a tothom !
Avui, 8 de novembre del 2008, ja fa 349 anys que sem ocupats. El 7 de novembre de 1659, Lluís XIV i Felip IV, van signar el tractat dels Pirineus el qual va dur Catalunya Nord sota el domini del Reialme de França.
Aquest tractat comportà un canvi de rumb en la història dels Països Catalans i en particular per les seves comarques del Nord. Entre altres conseqüències, hi va haver la promulgació de l’Edit Du Roy el 2 d’abril de l’any 1700 per part del mateix rei francès, i que prohibia l’ús del català en totes les institucions i administracions públiques.
Avui, els estats francès i espanyol tenen encara un menyspreu pel nostre poble que pateix contínues humiliacions : destrucció de la terra, menyspreu i persecució de la llengua i cultura catalanes, condemna d’antimonàrquics, tolerància del feixisme … Però enguany voldríem remarcar en particular un d’aquestes temes, la situació de la nostra llengua a Catalunya Nord.
Fa poc el Consell General dels Pirineus Orientals va reconèixer el català de forma oficial. Ho va fer mitjançant una Carta que es va aprovar el passat 10 de desembre, aviat farà un any... Amb la presentació d’aquesta Carta es comprometien a fer actuacions en favor de la supervivència de la llengua, a obrir línies d'ensenyament bilingüe català-francès, a impulsar la llengua en tots els àmbits i a cercar acords amb altres administracions franceses per a la seva promoció. Resultat, al cap d’un any : res de res. Cap avanç, cap mostra d’aplicació de la carta, ni cap gest que ens deixi entreveure que vulguin fer-ho aviat. I aquest mateix any, senat i assemblea nacional
també feien parlar d’ells, aprovant una modificació que donava a les llengües dites regionals un estatut merament folklòric.
Ens han volgut fer creure que enguany Capital de la cultura Catalana 2008 representaria un veritable pas endavant en el reconeixament per part de la ciutadania, de la catalanitat de Perpinyà. Temps perdut, pocs esforços, si no és el de posar el logo de la capitalitat en tots actes de la programació habitual de la fidelíssima.
Front a aquesta actitud passiva de les institucions que suposadament ens haurien de representar:
Volem que la diada d’avui sigui una denúncia de la descriminació que patim a Catalunya Nord i a tots els Països Catalans.
Volem una política lingüística per assegurar la presència i l’ús de la llengua, i que aquestes polítiques siguin aplicades.
Volem que la nostra llengua sigui visible per tot arreu en l’espai públic del nostre país i sigui oficialment reconeguda, difosa i ensenyada.
Volem compartir-la amb els milers de persones que s’instal•len cada any a casa nostra, facilitant-los-hi l’accès la nostra llengua i cultura.
Volem que la nostra llengua, atestada per mil anys de literatura a Catalunya Nord, sigui present dins la nostra societat, avui i demà, per tal de no caure en una marginalització imposada.
Perquè sense la terra, sense la llengua, sense un poble unit, alegre i combatiu, no hi ha Països Catalans !
Visca la terra !!!
Visca els Paisos Catalans !!!
Aquest tractat comportà un canvi de rumb en la història dels Països Catalans i en particular per les seves comarques del Nord. Entre altres conseqüències, hi va haver la promulgació de l’Edit Du Roy el 2 d’abril de l’any 1700 per part del mateix rei francès, i que prohibia l’ús del català en totes les institucions i administracions públiques.
Avui, els estats francès i espanyol tenen encara un menyspreu pel nostre poble que pateix contínues humiliacions : destrucció de la terra, menyspreu i persecució de la llengua i cultura catalanes, condemna d’antimonàrquics, tolerància del feixisme … Però enguany voldríem remarcar en particular un d’aquestes temes, la situació de la nostra llengua a Catalunya Nord.
Fa poc el Consell General dels Pirineus Orientals va reconèixer el català de forma oficial. Ho va fer mitjançant una Carta que es va aprovar el passat 10 de desembre, aviat farà un any... Amb la presentació d’aquesta Carta es comprometien a fer actuacions en favor de la supervivència de la llengua, a obrir línies d'ensenyament bilingüe català-francès, a impulsar la llengua en tots els àmbits i a cercar acords amb altres administracions franceses per a la seva promoció. Resultat, al cap d’un any : res de res. Cap avanç, cap mostra d’aplicació de la carta, ni cap gest que ens deixi entreveure que vulguin fer-ho aviat. I aquest mateix any, senat i assemblea nacional
també feien parlar d’ells, aprovant una modificació que donava a les llengües dites regionals un estatut merament folklòric.
Ens han volgut fer creure que enguany Capital de la cultura Catalana 2008 representaria un veritable pas endavant en el reconeixament per part de la ciutadania, de la catalanitat de Perpinyà. Temps perdut, pocs esforços, si no és el de posar el logo de la capitalitat en tots actes de la programació habitual de la fidelíssima.
Front a aquesta actitud passiva de les institucions que suposadament ens haurien de representar:
Volem que la diada d’avui sigui una denúncia de la descriminació que patim a Catalunya Nord i a tots els Països Catalans.
Volem una política lingüística per assegurar la presència i l’ús de la llengua, i que aquestes polítiques siguin aplicades.
Volem que la nostra llengua sigui visible per tot arreu en l’espai públic del nostre país i sigui oficialment reconeguda, difosa i ensenyada.
Volem compartir-la amb els milers de persones que s’instal•len cada any a casa nostra, facilitant-los-hi l’accès la nostra llengua i cultura.
Volem que la nostra llengua, atestada per mil anys de literatura a Catalunya Nord, sigui present dins la nostra societat, avui i demà, per tal de no caure en una marginalització imposada.
Perquè sense la terra, sense la llengua, sense un poble unit, alegre i combatiu, no hi ha Països Catalans !
Visca la terra !!!
Visca els Paisos Catalans !!!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada